La Mort

La Mort. No, no estic preparada per assumir la Mort que, sense vacil·lar, visita cada dia a milers de persones i se les emporta, i li és igual si ho volen o no. Per sort, la Mort, mai s’havia acostat als meus. Per sort, la Mort, encara no ens havia ensumat. Li toca, em diuen tots sense pestanyejar. Li toca, diuen... Qui som? Qui sou? La Mort, que a vegades és dolça però sovint és amarga i dolorosa. És dura. És poderosa. Només espero, avi, que alleugi el teu dolor... Només espero que tingui prou força per deixar que almenys el teu últim sospir sigui avui i no demà. Espero , avi, ja que has viscut tant i deus estar cansat, que tinguis un viatge molt dolç i un descans etern, sense pors, ni rancúnies ni malsons.