Avis! He canviat de blog!


Avís! HE CANVIAT DE BLOG:

Benvolguts/des la meva nova adreça és
maretameva.wordpress.com

Segueix-me via e-mail!

martes, 5 de marzo de 2013

Mareta meva, amb Tippex a l'instint! Torno a parlar de la son.



Avui estic una mica crispada amb el tema de la son…
Primer ha estat Sant Joan de Déu que ha publicat al seu Facebook aquest article, i m’ho he pres fatal, és clar.
Després al cole dels meus fills, he fet una entrevista amb la Gemma, una noia que està de practiques i està fent el seu treball de final de carrera sobre la son infantil.
I no és per ella eh que estic crispada..no no! És que les seves preguntes i les meves respostes m’han fet pensar molt…

A veure si em sé explicar:
Parlo molt del son infantil amb altres mares, però no en parlo amb persones que no tenen fills, i avui, quan ho he fet, he tingut diverses sensacions i he arribat a algunes conclusions, potser equivocades.

Els nens de la classe de la meva filla són uns cracks, com ella, i sé que la majoria dormen la mar de bé…També la majoria fan servir xumet i prenen biberó, i igual que a l’escola, fora d’ella em passa el mateix: Els nens de dou-dou, bressol, xumet i biberó dormen la mar de bé i els de pit i collit dormen malament (uns pitjor que altres)...total! Que el que em fa ràbia/pena, és que la gent que no té fills i que no ha tingut “el plaer” de passar una nit en vetlla pot arribar a fer una associació fàcil:
- Nens de teta i llit dels papes : Malament
- Nens de tetina i bressol: Bé.
 
No és una entrada per debatre on dormen millor els nens, és una entrada per fer una reflexió en veu alta del perquè de tot plegat, i per fer-ho, utilitzaré alguna de les preguntes que m’ha fet la Gemma, ara sí, amb una resposta meditada des del “jo” més interior:

On dorm el teu/s fill/s?
Què fas per adormir-los?
Què fas per enllaçar despertars?
Quants cops es desperta?
Quins horaris/rutines segueixes?

Parteixo de la base,

A)   No pretenc ni he pretès mai que la Maria (13 mesos) dormi tota la nit, de moment. Sé del cert, perquè m’he informat molt, que el son infantil és evolutiu, igual que el caminar, el parlar o el fer la voltereta, per tant, sé que la meva filla, igual que el Xavi, necessita un temps per madurar i també necessita certes connexions neuronals  que requereixen paciència i salut.

B)   Som mamífers, tenim instint (per sort), i quan naixem NO SABEM RES, però hi ha un interruptor al nostre cervell, que sense saber perquè fa saltar totes les alarmes quan ens envaeix la sensació de perill. De grans, per exemple, si entrem a un carreró fosc a altes hores de la nit, sovint ens posem la mà ben a prop del mòbil, o si anem a lloc amb molta gent, solem agafar-nos bé la bossa per no rebre una estrebada…Els nadons, quan senten el perill, ploren. I quan es senten en perill? Quan la mare desapareix del seu camp visual, o quan deixen de sentir el seu calor…Perquè? Doncs perquè quan no existia la civilització, la cria que es quedava sola, moria. Si, així de fàcil…Si la mare no era a prop, la cria es moria de gana, de fred o se la menjava algun animal. El nostre nadó, no sap que vivim al segle XXI  en un país desenvolupat, on té una habitació empolainada i cuidada fins l’últim detall, amb humidificador, mantes a doju, un bressol amb llençols de fil i un walkie amb càmera nocturna d’última generació. Això el nostre nadó no ho sap, ell només sap que si la mare desapareix, el seu cervell activa el mode perill i automàticament la seva mare apareix, l’abraça ,li dona el pit i el salva de ser menjat pel llop (per exemple).

C)   Un nadó és un esser humà, i per tant té els mateixos drets que nosaltres…dret al respecte, dret a l’amor, dret a la salut, a l’alimentació , a la higiene, etc. A més, a part d’aquests drets, té els drets d’una persona amb mancances, en aquest cas, de llenguatge i mobilitat , per exemple, i nosaltres, els pares i mares, som els responsables directes de cobrir aquestes mancances:
Si té fred li dono escalfor, si té gana li dono aliment, si està brut el rento, si vol amor li dono, si vol companyia també, si vol joc, jugo, si vol dormir l’ajudo a fer-ho.
Què passaria si un altre tipus de persona amb mancances de llenguatge i de mobilitat ens demanés ajuda i no li donéssim?
Què passaria si un avi amb demència, ens cridés i no li féssim cas, o ens demanés menjar i li neguéssim? Segurament ens classificarien com inhumans i ens portarien a judici…

D)   Aquest nadó ha vingut al món perquè jo ho he decidit, i ho he decidit, juntament amb la meva parella en el meu cas, sabent que he de treballar un ou d’hores, que vivim en una societat cruel i que estem en plena crisis mundial. Tot i així, he decidit tenir-lo i me’n faig responsable amb totes les seves conseqüències, i per fer-ho m’he d’informar, i després n’he d’aprendre.

E)   Jo, sóc la típica mare que als 4 mesos d’embaràs del meu primer fill, ja tenia l’habitació muntada, amb un mega-bressol, un mòbil preciós, un walkie estratègicament col·locat, un regiment de xumets, 4 o 5 dou-dous, un cotxet de 1000€ i un llarg etc. Però vet aquí com són les coses que per sort, tenia molt clar que seguiria el meu instint, i el meu instint ha fet, que el super bressol acabés desmuntat en un magatzem, que porti els meus fills en porta-nadons,  que els xumets estiguin per estrenar i que al llit, ara mateix, siguem 4 persones…I és que no ens ha de fer por equivocar-nos i rectificar, el que ens ha de fer por, és deixar que ens influenciïn fins a tal punt, que li acabem fotent Tippex al nostre instint…

Total, que SI, que la Maria es desperta de 4 a 8 vegades cada nit, com és natural, i jo estic desesperada, com també és natural…i no puc parar de queixar-me i de desitjar dormir, però que això no treu que tingui CLARISSIM que no dormiré fins d’aquí bastant temps i que no em preocupa!

Que NO, que no és que els nens de pit i de collit dormin pitjor, que tots els nens dormen igual, però en alguns casos s’accelera el procés i en altres no.

Per exemple…què és un xumet? Un substitutiu del PIT. Si, és un mugró de plàstic. Se li posa el mugró de plàstic a la boca del nen, i el nen es calma perquè el seu instint de succió es veu “saciat”. Hem enganyat al nen, de manera que nosaltres podem desaparèixer més estona del mapa, o de manera que el pare o l’àvia, o la profe els pot oferir també aquest consol. Pràctic? Molt, però això no vol dir que sigui el millor, sinó el que més ens convé.

Què és el Dou-dou? És un nino, normalment en forma de drap o manteta, que se suposa que t’has de refregar perquè agafi al teva olor, així el nen l’agafa com “objeto de apego” i es tranquil·litza quan necessita companyia. Què estem fent? Enganyar al nen. Li donem un objecte amb la nostra olor, i el nen ho acepta si no li queda una altre…”millor això que res…”, Total, que el nen, s’abraça a aquell trocet de mama…Pràctic? Si, ho és. El nen es consola amb un tros de roba i no “cal” que la mare sigui allà, però no vol dir que sigui millor pel nen tenir un dou-dou que tenir a sa mare allà quan ell la necesita!!!!

Què és un biberó? Doncs ja ho sabeu, i no us fotré el rollo. Pràctic? Per algunes si, i quan hi ha necessitat REAL ho és molt, però és evident que la llet materna li dona 10000000 de voltes a la llet de pols i que el pit li dona 1000000000 de voltes al biberó.

Què és un bressol? Doncs un llit petit amb barrots. Pràctic? Doncs la veritat és que no gaire…no acabo d’entendre perquè es va inventar, però tenir als meus fills amb nosaltres al llit, i si es desperten que et trobin allà mateix i que se t’abracin no té preu…i si, mal d’esquena també, però no tot podia ser de color de rosa!

Concusió Gemma! Jejeje! Que a casa, fem el que fem perquè ens surt. Perquè creiem en la intel·ligència de l’ésser humà i en els centenars d’anys que portem sobrevisquent i evolucionant sense tanta rutina i tanta norma. Què és un pal horrible no dormir, però que és un preu que s’ha de pagar a vegades si vols que el riu faci el seu curs sense intervenir.

Bona nit!


Us deixo uns enllaços, per a mi, vitals sobre la son:
http://www.suenoinfantil.net/
http://dormirsinllorar.com/