Avis! He canviat de blog!


Avís! HE CANVIAT DE BLOG:

Benvolguts/des la meva nova adreça és
maretameva.wordpress.com

Segueix-me via e-mail!

lunes, 9 de enero de 2012

Mareta meva...Quina son!!! (tornem a comparar mètodes per anar a dormir)

Ai MARETA MEVA quina por!
Ja ho sé eh que he parlat del tema NITS i DORMIR…però això em supera i ho he de compartir amb vosaltres….

(He editat el relat, ja que parlo de gent molt propera a mi i clar, internet és un món molt petit... Mis allegados, m'han recomanat eliminar la història no vagi a ser que em causi problemes...
Igualment deixaré part de les conclusions i dels meus pensaments, perquè crec que és important...perdoneu eh´! )


Ja ho sé eh que no s’ha de jutjar a la gent, i que cadascú té les seves circumstancies…però és que no puc!!!!!!!! Penso en una nina de 14 mesos cridant i plorant desconsoladament i no ho puc suportar…
I només d’imaginar-me que s’ha adormit esgotada de cridar i de no rebre resposta….Només pensar que aquella petitona estarà sanglotant de manera inconscient durant mitja nit…Pensar que passarà por una nit i una altre i que no cridarà als seus pares perquè sabrà que no hi aniran i patirà la por i l’angoixa en silenci…aix! M’agafa de tot!!!!!!
Ni tan sols els animals fan això!
D’acord, moltes femelles mamífers deixen plorar a les seves cries durant la nit…però MAI es separen d’elles! Mai deixarien a la seva cria en la foscor de la nit sola…MAI! Va contra l’instint natural, va contra la maternitat i contra la seguretat, contra el vincle, contra l’amor, contra TOT!!!!
Perdoneu eh…però tinc un nus dins l’estómac…
Sí, el Xavi triga un ou en adormir-se (jo tampoc m’adormo a l’acte quan m’estiro al llit)…I sí, el Xavi té múltiples despertars nocturns…però NO TÉ POR, i si en té, sap que em pot cridar i em tindrà ben a propet fins que faci falta…
No, no em considero millor que ningú….però estic molt tranqui-la i quan penso en aquestes escenes,aquesta tranquil•litat, i veure la cara de pau del meu petit em reconforta. Ho sento, però és així com ho visc i no ho puc evitar...
I després hi ha una pregunta que em faig molt sovint, quan em parlen d’aquesta “eminència del son infantil” i és:
Les mares, ens passem setmanes comparant cotxets durant l’embaràs...A veure quin és el millor...el mateix amb les hamaquetes, amb la banyera, la trona, etc...
Vinga a buscar comparacions i a buscar defectes i virtuts de cadascun dels objectes que tocaran els nostres fills...i el que no entenc, és perquè pebrots (perdoneu), no es fa el mateix amb mètodes com els d’aquest senyor!
Per què les mares que decideixen fer servir aquestes tècniques no s’informen bé? Per què no fan comparatives i busquen estudis i opinions d’altres metges o psicòlegs?
Perquè, estic segura, o almenys vull creure, que aquestes mares no saben fins a quin punt poden estar perjudicant als seus fills...espero que no sàpiguen quines seqüeles poden deixar i quines conseqüències provocaran en un futur aquestes nits de terror...
Ja que estic aquí, us deixaré un enllaç per si us plantejàveu utilitzar aquests mètodes pogueu veure fins a quin punt són perillosos pels vostres fills...almenys, hauré posat el meu granet de sorra.
De moment, una lectura “obligada” si voleu entendre el son dels nadons...Evidentment no és un llibre amb tècniques per poder dormir, sinó un llibre on explica que el son infantil és un procés evolutiu. Saber això, ens ajuda a les mares a restar tranqui-les i a portar-ho tot amb moltíssima naturalitat. Saber de què parlem a l’hora d’anar a dormir considero que és bàsic:
http://www.dormirsinlagrimas.com/
I aquí un video del Punset que em va encantar:
http://tu.tv/videos/redes-447-el-cerebro-del-bebe
En fi! Ja m’he desfogat! Bona nit!!!!!!!!!!

jueves, 5 de enero de 2012

EL PART, quina part! ;)

EL PART…quina part eh!?
Mareta Meva, hi ha tantes opcions…
Penso que el part es pot mirar des de punts de vista molt diferents, i depenent del punt de vista per on te’l miris, tens més possibilitats o menys. M’explico:
Hi ha noies, que es prenen el PART com un tràmit entre l’embaràs i la criança del seu fill.
Pensen que el part, és un procés pel quan HAN de passar per poder tenir el seu petit/a en braços, i no els falta raó, és així.
Normalment, aquestes noies que HAN de parir, i el que busquen és una bona clínica, que el seu ginecòleg sigui les que les atengui durant el part, que les habitacions siguin lluminoses, etc.
Busquen un niu el més confortable i còmode possible, un niu que tingui bons serveis…
Normalment són noies que no busquen informació més enllà, perquè el que realment els importa és tenir al seu petit en braços com més aviat millor i pensen que tot “el que pugui passar” durant el part, és que HA de passar. Són noies que confien al 100% en el criteri mèdic. El Ginecòleg és la màxima autoritat dins del “món del part” i decideixen confiar el seu cos i el del seu nadó a aquest Professional.
No importen les llevadores, no importen les infermeres, ni els protocols, volen parir sense dolor i el més ràpid possible: “Una horeta curteta”, que en diuen.
I si, està molt bé! Són mares que surten satisfetes de l’hospital i tot i que mai obliden el seu part, tampoc tenen s’escarrassen gaire en registrar els detalls. Ja han parit i els seus fills i elles estan bé. Algunes amb Cesàries, algunes amb grans episiotomies, algunes totalment “sanes”…
Totalment respectable! I tant que si!
Moltes vegades penso : ojalà jo fos una dona d’aquest grup! Viuria molt més feliç, el part del Xavi hagués estat collonut i jo no tindria angoixa i mal cos des del dia 30 d’abril del 2010, no tindria por...

Un segon grup seria el de les mares que no saben ben bé què volen i perquè ho volen. Tenen clar que el part no és un tràmit més i volen que sigui inoblidable. Volen ser respectades per l’equip mèdic però no tenen gaire clar el que han de fer. Son noies que s’informen molt durant l’embaràs, però a vegades la por al que pugui passar, el seu entorn i històries rocambolesques, fan que cedeixin i acabin “triant” deixar-se fer sense “rechistar”.
Normalment aquestes noies són primerenques, i depenent de l’experiència que es troben, reculen al primer grup en el segon embaràs o se’n van al tercer grup.
Jo, per sort o per desgracia, sóc una noia d’aquestes. Tenia clar lo important que era el part, tenia clar que volia ésser respectada, però la por no em va deixar anar més enllà:
Tenia por al dolor, a les complicacions, a que els metges/llevadores se’m posessin en contra per voler-ho controlar tot...bàsicament tenia por a lo desconegut...i per desgràcia vaig patir un part 100%intervencionalista i 100% poc respectat i en conseqüència, en aquest segon embaràs, he passat al 3er grup.

Les noies del 3er grup, pensem que el part és un procés pel que VOLEM passar. EL part és el gran moment. EL part es el procés més important de les nostres vides. És el gran “event”. Ha de ser BRUTAL, ha de ser RESPECTAT, ha de ser ANIMAL.

I aquí és quan s’obre el gran ventall de possibilitats:
- Parir a una clínica privada
- Parir a un hospital públic
- Parir a casa. (si! A casa!)

La cosa també varia molt quan és el primer part o no ho és. Si el primer part ha estat un desastre o ha estat molt bo...

Nota aclaratoria: que consti que el que escric aquí són opinions totalment personals i que evidentment podeu estar o no estar d’acord i podeu haver tingut experiències molt diferents. Escriuré el que a mi em sembla que hi ha basant-me en l’experiència pròpia, d’amigues i conegudes i en tota la Info que he anat llegint aquests últims 3 anys. Espero que ningú s’ofengui, ja que escric en termes bastant generals i evidentment d’experiències n’hi ha mil...

PARIR A UNA CLINICA PRIVADA:
Les clíniques privades normalment tenen protocols molt marcats.
També tenen “saturació” d’embarassades i pocs “paritoris”.
El gine que t’atén, normalment és el teu propi ginecòleg, però ell/a no és allà les 24h del dia, o sigui que t’atenen les llevadores (que normalment no coneixes fins el dia mateix del part) i quan la cosa ja està “a punto de caramelo”, avisen al teu metge.
A les clíniques privades les habitacions són individuals.
La clínica ha de ser molt gran o ha d’estar molt especialitzada perquè tingui UCI de neonats.

Quins són els protocols de les clíniques privades?
Doncs a grans trets diria que a la majoria d’aquestes clíniques quan arribes i dius que estàs de part:
Et fan tactes contínuament per veure com avança la dilatació, et posen amb monitorització continua (amb cables), un cop a la sala de parts has de romandre estirada i no pots canviar de postura (encara que la posició estirada sigui la menys beneficiosa per la mare), et posen una Via normalment amb oxitocina per accelerar el part, et sonden pel pipi, et proposen o et posen un enema, no et deixen ni beure ni menjar, ect. Per totes aquestes raons i per un part accelerat amb oxitocina, normalment fan episiotomies, i utilitzen Fórceps o Ventoses, això quan no acaben amb Cesària.
Les Cesàries arriben a unes xifres del 40% a moltes clíniques privades i les Episiotomies a un 90%!!!
A mi quan la gent em pregunta si em van fer episiotomia al part del Xavi i dic que no, em contesten: Quina sort!!!! I ara, veig que si! Sóc un 10%...és tan trist? Sabeu què és una Episiotomia oi?? És un Tall que fan per fer la obertura de la vagina més gran perquè el nen/a surti més rapidament i “sense desgarros”...i és que tot ho volen ràpid a les clíniques privades! És clar! Tenen no sé quantes noies més per parir i no tenen lloc!

I us preguntareu: si tot el que estic dient és tan bèstia, com és que ho fan?
Doncs molt simple: Per comoditat, diners i temps. M’explico:
Si una noia vol parir asseguda, dreta o de cuclilles, vol dir que el personal mèdic ha d’estar “a terra”, a l’alçada de la vagina, i és evident que és molt més còmode seure a aquell tamboret, amb un focus il•luminant tot “el camp de treball”... Total, com que ja li han enxufat l’epidural, ella no es queixarà...
Un part, és un procés fisiològic normalment llarg, i una clínica, no es pot permetre el luxe de tenir una dona 10,12,15 o 20hores o més ocupant sales de dilatació i part, és per això que ho intenten accelerar tot, i és per això que el part acaba instrumentalitzat a saco, perquè el cos necessita el seu temps per dilatar i fer feina. En el moment en que accelerem artificialment el procés, els músculs, lligaments i demés parts del cos implicades en el part, no assoleixen els seus objectius sense trencar-se pel camí...Per això tantes episiotomies, perquè el periné no ha tingut temps d’estirar-se i s’acabaria esgarrant.
Per això ventoses o Fòrceps, perquè el nadó no té temps de treure el cap quan els metges ho troben oportú i l’han d’estirar... (EL Xavi va sortir amb ventosa i només havia fet DOS pujos...no me van donar li l’oportunitat d’intentar-ho)
Per això tantes Cesàries, perquè el cos de la dona és molt savi, i es paralitza front tanta intervenció, llums i personal invadint la seva intimitat, el part no avança i amb tanta oxitocina i anar i venir, el cor del nadó s’accelera i evidentment no correran riscos: obriran, trauran cosiran i a otra cosa mariposa.
Evidentment hi ha casos que SI que és necessària la instrumentalització i la mediatització i tots els –ciós... però es reduirien en un gran percentatge si es respectés la dona, el nadó i el seu procés de part.

També hi ha clíniques privades (molt poques) on per sort tenen alguna llevadora molt conscienciada amb el tema, i si tens la sort que t’atengui ella, la cosa canvia i molt. Per desgracia, aquestes llevadores tenen les ales molt tallades i no poden prendre’s segons quines llibertats. Una pena.
M’agradaria, ja que estic parlant de llevadores, que sapiguéssiu que la LLEVADORA és la persona més important del part (després del nadó i la mare, és clar). La Llevadora és la persona especialitzada en atendre parts, és la persona preparada per poder assolir tot el procés, per poder prendre decisions vitals i per poder acompanyar emocionalment a la dona. Ho dic, perquè hi ha la errònia creença que la màxima potència dins del mon del part, és el GINECOLEG, i no hauria de ser així. El Ginecòleg és un metge i les embarassades no sóm malaltes, per tant, i si no hi ha cap patologia, el ginecòleg no hauria de perquè intervenir si a la sala hi ha una llevadora titulada (evidentment parlo d'un part normal en un embaràs normal). El ginecòleg només hauria d’intervenir si sorgeixen problemes i complicacions, és per això que és tan important coneixer a la llevadora que t’atendrà, i normalment ni ens ho plantegem. Estem obsessionades en que ens atengui el nostre ginecòleg i ningú més. Sabeu quan va arribar la meva estimada gine? 5 minuts abans que sortís el cap, a les 8.20h del matí:
Va arribar tan tranqui-la, em va fer dos petons, es va posar tot l’equip de protecció nuclear, va preparar totes les armes de destrucció massiva, es va asseure al famós tamboret i em va dir: Empuja, empuja, empuja, empuja....! i a la segona empenta, es veu que va agafar el desembussador d’ WC i em va treure el nen. Eren les 8.25h. Em va donar l’enhorabona, em va cosir un petit tallet superficial i ja no la vaig tornar a veure fins al cap de 40 dies. Chapêau!

PARIR A UN HOSPITAL PÚBLIC:
La veritat és que no em puc explaiar gaire en aquest punt, ja que no hi he parit mai, això si, hi tinc moltes amigues i conegudes que ho han fet, i he llegit moltissimes opinions:
Es veu que els hospitals públics s’estan psoant les piles en el tem de PARTS RESPECTATS.
Sant Joan de Déu ha fet el PLA MARE, que es tracta de fer un part 100% respectat, diuen.
Tenen una sala especial per les dones que trien aquest tipus de part, amb pilotes de dilatació, llum tènue, música, banyera de parts, etc.
No separen el nadó de la mare en cap moment, ni tan sols per fer-li la revisió pediatrica. Les habitacions tenen tot lo necessari per no haver de traslladar al nadó en cap moment. Tenen Cadires de parts i camilles articulades per poder parir en la posició que vulguis. Monitorització sense cables perquè l’embarassada pugui moure’s durant la dilatació i el part. Permeten que mengis i beguis. No et posen ni sondes ni enemes, i un llarg etc. Pinta bé oi???
La Maternitat i l’Hospital de Sant Pau també tenen protocol de part respectat.
Fora de Barcelona hi ha l’hospital de Santa Caterina, el de Reus, Vendrell...

El que passa és que no són les instal•lacions i els protocols l’únic que compta. Com he dit abans, les LLEVADORES són part bàsica de tot el procés, i si tens la mala sort que et toca una llevadora que no creu en aquest tipus de part, doncs ja hi pot haver molta banyera de parts i molta pilota de dilatació, que de Natural nanai de la china. Amb això no vull dir que es neguin al que demanis, vull dir que no et donen el suport moral que una mare a punt de parir necessita.
Parir FA MAL, n’ha de fer.
Perquè? Perquè el cos necessita activar-se, necessita crear hormones perquè tan bon punt no puguis més, siguis capaç de desconnectar el teu cervell pensant (neo-cortex que n’hi diuen) i deixar anar el teu cervell primitiu, el teu instint animal. Sense aquest cervell primitiu en acció, és molt difícil que la dona pugui suportar un part sense anestesia.
Com es connecta el cervell primitiu?
Doncs com he dit, es connecta tan bon punt desconnectem el “cervell pensant”; La nostra part calculadora ha de desaparèixer;
Com es fa? Doncs, les nostres estimades ENDORFINES, junt amb altres hormones amiguetes, es posen a uns nivells impensables que fan efecte “piscotròpic” (per dir-ho d’alguna manera). Sí, ens auto-droguem, ens auto-anestesiem, però això és impossible de fer sense unes “normes” bàsiques:
Les dones, com a mamífers que som, necessitem tranquil•litat, silenci, foscor, confort, calor....necessitem aïllar-nos, no sentir-nos amenaçades, que no ens toquin, que no ens parlin, necesitem sortir d’aquest planeta tan mil•limetrat i entrar al Planeta Part, al món instintiu, necessitem tornar a ser primitives, deixar-nos anar, fluir...
En un hospital és difícil aconseguir-ho, però si tenim una llevadora ben formada, ella tot això ho sabrà i ens ajudarà. Si per contra, tenim una llevadora que creu que les dones que volen un part natural, som idiotes, ens impedirà tot aquest ritual. Ens voldrà fer tactes per veure com anem, entrarà i sortirà de la sala sense respectar el moment ni el silenci, ens dirà contínuament, rebufant : “que necesidad de sufrir....” i un llarg etc. Lo qual impedirà que poguem entrar en aquets Planeta Part i farà que acabem cedint a les seves “ordres” ja que no podrem aguantar el dolor, ni la pressió.
Per tant, hem de tenir sort quan volem un part natural a un hospital públic....és com jugar a la loteria. Suposo que si ho intentes lligar tot al màxim durant les visites pre-natals i fas un bon pla de part, tens més possibilitats que tot surti com vols.
Si volem un part respectat, amb anestèsia, m’imagino que la cosa canvia i tens més possibilitats de sortir satisfeta.
El que si que és cert, és que curiosament , l’índex de cesàries a un Hospital públic baixa considerablement del 40% al 20%, i les episiotomies també.
Perquè? No perquè siguin parts naturals (ja que molt poques noies en volen), sinó perquè encara que s’utilitzin epidurals i altres fàrmacs, el procés de part es respecta molt més i el cos té més temps a fer la feina que necessita. Fer cesàries és molt car i si ho poden evitar, ho eviten, igual que d’altres pràctiques, o sigui que un hospital públic és molt bona opció si tens clar que vols un part respectat. Noies del 2on grup, jo m’ho plantejaria abans de cedir a les comoditats i als menús d’una clínica privada.
Les habitacions normalment són compartides, però sé que a les maternitats pots demanar una individual i que si en tenen te la donen sense problema. Ah! I a Sant Joan de Déu, sé del cert, que a la maternitat les habitacions són sempre individuals.
Una cosa molt important que no he dit, és que els hospitals públics solen acceptar PLA DE PART.
El Pla de part o de naixement, és un paper que tu omples escrivint les teves preferències sobre les pràctiques mèdiques: Episiotomia, oxitocina, epidural, posició per parir, separació del nadó al néixer, etc És un document que signes i dones el dia del part (normalment la llevadora t’ajuda a omplir-lo en alguna de els visites anteriors) i que té validés legal. T’han de respectar, a no ser que el criteri mèdic digui una altre cosa.

L’altre opció és el PART A CASA o a una CASA DE PARTS, però com que m’estic allargant una animalada, deixaré aquesta opció per la propera entrada.

Tornar a aclarir que evidentment cada dona és un món i cada clínica/hospital també i que tot depen de tot, blablablabla, etc.
Que evidentment hi ha parts que es compliquen o que no avancen i que els metges i són per alguna cosa i que blablablablabla...que no estic en contra del col-lectiu mèdic i que blablablablba. Siusplau que ningú se m’ofengui.
Afegir que aquest tema és súper extens i segur que m’he deixat un munt de coses i que probablement eh fotut la pota amb moltes d’altres, però com a dona i com a mare i com a No-professional de la salut, volia deixar les meves impressions... per això serveix un blog oi?

Bons reis!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!