Avis! He canviat de blog!


Avís! HE CANVIAT DE BLOG:

Benvolguts/des la meva nova adreça és
maretameva.wordpress.com

jueves, 27 de junio de 2013

Amb un parell d'ovaris...



Si, ho sé, soc una pesada…però necessito expressar-me!
Ja no puc escriure quasi mai, i si, ho sé, em repeteixo més que l’all…i no és per falta d’idees o de recursos…és perquè e sembla el tema més basic i central d’un blog que parla de maternitat.

I quan comença la maternitat?
Comença en el moment en que el test d’embaràs o símptomes evidents t’anuncien que portes una personeta dins el més poderós de tots els teus òrgans: L’úter.

Sempre parlem de part natural…la majoria de la gent creu erròniament que un part natural és un part sense anestèsia. Error.

Ara, cada vegada més, en comptes de part natural, s’escola la idea de “part respectat”, concepte que inclou el part amb anestèsia…

Però a mi, que cada vegada llegeixo més i més, i tot i tenir dos fills encara m’obsessiona la idea del part i de l’embaràs, que cada vagada m’informo més sobre la dona i el seu úter (ara estic fent un curs super potent de la Erika Irusta sobre la menstruació entre altres coses, no us la perdeu que és una bèstia de dona), cada vegada em sedueix més la idea o el concepte de part CONSCIENT, D’EMBARÀS CONSCIENT.

Què som, qui som, què tenim a dins, com funciona?
Qui són , què ens fan, quines conseqüències tenen els actes que tercers exerceixen sobre nosaltres o els nostres fills?
Què és le part, perquè passa tot plegat, què son les contraccions, perquè un part pot acabar en cesària o amb no sé quants punt d’episiotomia…perquè em van enxufar una ventosa per la vagina, perquè em van arrancar el Xavi de dins meu?
Perquè un part com el del Xavi és lo normal i un part com el de la Maria és de “estàs boja”…
Qui ens ha educat, qui ens ha ensinistrat, qui ens ha amagat l’instint?

Ui, ui, ui…que m’embalo i fujo del tema…Tinc ganes de plorar…

Què és un part conscient? (ja sabeu, no sóc llevadora, ni doula , ni ginecòloga, tot el que escric són percepcions que tinc JO de manera individual, que consti en acta)

Un part natural, com he dit abans, ara per ara, la gran majoria de la població, per desgràcia, pensa que és un part sense anestèsia, amb lo qual crea confusió, (amb lo senzill que és el concepte!), però bueno.

Un part respectat ja “inclou” més conceptes, com l’anestèsia, inclús l’episiotomia o la cesària, sempre que sigui perquè la mare ho decideix així…

Però un part conscient, a part d’incloure lo anterior, també inclou un part no-respectat, i aquí està el quid de la qüestió!!! Em sembla bàsic i importantíssim que una DONA sigui conscient del QUÈ VOL i del que REB. 
És super necessari que quan a una dona se li fan certes pràctiques, voluntàries o no, sàpiga i sigui PLENAMENT CONSICENT del QUÈ volen dir, del PERQUÈ li han fet i de les SEVES CONSEQÜENCIES. Només així podrem fer un pas endavant.

Fa molt poquet, una amiga va parir…li vaig preguntar al marit què tal tot i em va dir: “molt bé! Ha anat tot genial, el nen està bé”

- I la teva dona? Vaig preguntar jo.
- “ah” super bé, molt contenta.
- Que bé! I ja ha sortit de la clínica?
-Si, però està a casa, li han fet 9 punts d’episio, el nen va haver de néixer amb ventosa, però super bé!

Com?¿?¿?¿?¿?¿?¿?¿?¿?¿?¿?¿

Realment només compta que la mare i el fill estiguin vius? Sabeu el que són 9 punts d’episio? Només les dones que ho han patit saben el que és i sobren les paraules.
I la episio, perquè? Per enxufar-li una ventosa que li van posar per quina raó?
I el més fotut de tot, és que aquesta parella pensa que tot ha anat bé…
I és millor per ells perquè? Perquè viuen en la ignorància i són feliços? De veritat?

A vegades he pensat que si…que si són feliços, doncs millor…però després re capacito i entenc que tot va com va perquè ens han ensenyat a callar i a no fer preguntes… I no pot ser cony!
Farem el mateix amb els nostres fills? Els amagarem les veritats per no causar patiment?
I després què? On és la veritat, on és la bellesa, on és l’ètica…

Aix, que em torno a sulfurar.

Per totes aquelles dones embarassades, amb ganes d’estar-ho o que ja han tingut els seus fills:

Crec que és bàsic conèixer tot i cadascun dels processos i passos de l’embaràs i el part.
Crec que és importantíssim ser conscients que tenim un cos, una màquina (im)perfecte, que fallarà, sobre tot si la manipulem.

I a partir d’aquí, que cadascú faci el QUE LI DONI LA GANA:

Epidural? Espisios? Cesàries? Donar el Cordó,? Donar el pit? Donar el biberó? Parir a casa? Parir a l’hospital? Un part natural?Una clínica privada?Una escola lliure? Una escola militar?

QUE CADA DONA TRII EL SEU CAMÍ, PERÒ QUE HO FACI SENT CONSCIENT DE TOT ALLÒ QUE PASSA I QUE PASSARÀ, NOMÉS AIXÍ PODEM SER LLIURES I RESPONSABLES DELS NOSTRES ACTES I DE LA VIDA DEL NOSTRE NADÓ.

INFORMEM-NOOOOOS!!!!!!

I si, si que es tracta de ser MÉS DONA o MENYS DONA! Perdoneu però SÍ! I no em refereixo que ets més o menys dona si t’anestesies o si no ho fas, em refereixo  a que ets MÉS dona si busques, et treus aquesta corda que t’han posat des de petitona, i et desfàs d’ella i t’adones de qui ets i de perquè fas les coses. T’adones que tens un úter, un parell d’ovaris i un cervell i que només TU ets  propietària de la teva vida, del teu cos  de i les teves decisions.

He dit.