Mareta meva,
d’aquí 6 dies em caso!
Si, després de
quasi 8 anys de relació i de tenir dos fills, hem decidit donar el pas i fer
una gran festa i arreglar papers, que ja tenim una edat i hem de ser
responsables…jejeje…
Quan penso en el
matrimoni, no hi penso com molta gent ho fa, ja que a la meva família hi ha més
matrimonis “fallidos” que a cap família del món...és més, diria que no hi ha
cap matrimoni ni en la família del meu pare ni a la de la meva mare, que hagi
sobreviscut al pas del temps. I és per això que quan la gent em pregunta si em
poso nerviosa, dic rotundament: NO, perquè la idea de passar la resta de la
meva vida amb el Jordi no ve des de que ens casem, sino des de que vam decidir
tenir un fill:
Aquesta va ser la
gran decisió, el moment transcendental, el pas més màgic que mai he donat.
Es clar que li
dono valor al matrimoni, però per mi, és més un ritual, una festa , una manera
de celebrar que JA som una família… El mode de dir: SI, però no un “Si vull”,
sinó un SI! L’HEM ENCERTAT!...
Quan ens vam
conèixer ningú, ni nosaltres mateixos donàvem un duro per la nostra relació, però
així és la vida oi? I finalment vam decidir apostar, i ho vam fer fort, dos
fills en dos anys!
I no, no us ho
negaré….ha estat i és molt maco, però ningú t’explica, igual que ningú
t’explica com és quedar-te embarassada o parir o criar, com és per una parella
l’arribada d’una o dues criatures, i d’això va l’entrada d’avui.
Mareta meva! No
vull generalitzar, però si unificar una mica espècies, i tot i que som
mamífers, entre nosaltres i tots els animals del món hi ha una diferencia essencial:
EL SEXE.
I és una
diferència prou gran com perquè es faci notar en tots els sentits.
Durant l’embaràs,
l’ home, per molt empàtic que sigui, no pot fer-se una idea del que li està passant
a la seva parella…ja només començant per aquí, és d’una lògica aplastant que hi
hauran molts punts de vista i moltes sensacions diferents…
Parlo per mi,
L’EMBARÀS
Els meus
embarassos van ser molt fàcils físicament però emocionalment van ser un desastre…
El Jordi no
entenia el que em passava, és enginyer! Els enginyers no senten! (jajajaja, no
us ho prengueu malament que faig broma)…No sentia el cor, ni les patades, ni les
meves hormones…no s’enterava de res! No volia llegir, no s’informava, em deia a
tot que si amb el cap etc… I jo em vaig anar sulfurant durant 9 mesos (això les
dues vegades, i la segona pitjor).
NO, ser la
parella d’un cocktail d’hormones no és fàcil, i menys quan un no sent res
extrany ni “veu” aquestes hormones.
EL PART
El part pot ser
un moment realment heavy per l’home…Sobretot si no s’ha preparat.
Igualment, i
encara que hagi llegit i s’hagi informat o sigui un segon o tercer part,
encaixar el paper de pare i “simplement” acompanyar ha de ser realment dur si
el part es fa en un hospital, i més encara si és un part medicalitzat.
Veure com tothom
toca la teva dona, que pateix, crida i fa que no amb el cap…veure com la mare
del teu futur fill plora, sofreix…i aguantar, animar, barallar-se amb el personal
de l’hospital i dir-li que tot anirà bé, ha de ser francament difícil
LES PRIMERES
SETMANES
Si el pare no és
capaç d’acoplar-se al seu nou paper de seguida, pot sentir-se desplaçat, pot
baixar-li l’autoestima, pot sentir que no pot ajudar amb res… La dona,
atabalada per tot, hormonada, i flipada atravessa setmanes d’un embriagament
estrany…canvis d’humor, tristor, eufòria, etc…
Tot supera
qualsevol expectativa, les visites es fan insuportables, papeleos, el pit i les
primeres hores, que si surten bé, guay, però si comencen les clivelles i altres
problemes, l’home amb el seu nou rol de protector se sent impotent i la dona se
sent frustrada….aquests dos sentiment junts poden ser una bomba de rellotgeria…
LES NITS
Un nadó no
distingeix el dia de la nit. Això ho posa a qualsevol llibre, però no et solen
avisar que no dormiràs no només els 3 primers mesos…
Quan veus els
fulls del calendari passar i segueixes despertant-te cada hora, o cada dos, o
cada tres i allò no s’acaba mai, és insuportable….i ja no només per les nits,
que solen provocar baralles tipus “sempre m’aixeco jo,” “fot algo cony”
blablabla…Sinó que durant el dia, el no dormir passa factura a tots els
nivells…
Nosaltres portem
3,5 anys sense dormir ni una nit seguida, i ara ja ens hem acostumat, però
aguantar el ritme d’una o dues criatures sense descansar, és esgotador.
EL SEXE
La paraula
quarentena ha fet molt de mal a moltes parelles...però MOLT!!! al cap de
quaranta dies , després d’ haver parit, vas al gine i et dona via lliure , i
sembla que això signifiqui, que de cop, per art de màgia, la líbido torna a
envaïr el cos de la mare i només arribar a casa s’hagi de celebrar la gran
festa.
DONCS NO!! NO, i
NO!
El cos de la dona
ha canviat d’una manera brutal! Ja no és la que era i no ho serà mai més. Això
no vol dir que la Líbido no torni, simplement que un canvi tant heavy es mereix
més que 40 miserables dies.
La Dona
recent-parida (i als 40 dies segueix sent recent parida) està mega hormonada…A
part dóna el pit, a part, té un nadó de 40 dies que es converteix en la seva
única prioritat i ho seguirà sent durant setmanes o mesos. A més la dona que té
una criatura al pit , està fins els ous que algú , sigui home o nadó, li toqui
els pits…aquella zona ja no és “erògena”, aquella zona és la via d’alimentació
del seu fill. És intocable! Ja no és “sexy” (clar que ho és, però ja
m’enteneu)… La teta ara serveix per alimentar el nadó i no pas el “marit”…
La dona durant
moltes setmanes després d’haver parit no té ganes de fer l’amor, i hi ha moltíssimes
raons: FÍSQUES, PSIQUIQUES i QUIMIQUES (cliqueu per exemple aquí i aquí), i això ens ho hem
d’implantar al cervell, perquè la gent no ho sap, i quan passen els 40 dies de
rigor, les dones ens sentim malament perquè no volem sexe, i els homes es
senten malament perquè es pensen que la seva dona no voldrà sexe mai més i
tothom se sent malament quan NO HI HA CAP PROBLEMA!! Tot tornarà al seu lloc, però
AL SEU TEMPS i no en 40 dies.
Això és molt íntim,
però si així puc ajudar a algú, ho diré…JO fins els 14 mesos, que no em va
venir la regla no vaig tenir ni un sol impuls sexual, amb tant mala sort (en realitat bona sort, perquè era el nostre desig) que la vam encertar i em
vaig tornar a quedar embarassada, i se’n tornem-hi!
Busqueu, furgueu,
o consulteu amb sexòlegs i que us expliquin com funciona això de la “Quarentena
real” , us evitareu molts desenganys.
I res, podria
estar-me hores, escrivint com canvia la vida de dues persones al passar de
parella d’amants a parella de pares.
Canvia molt, i
ningú ens ho explica i de cop ens trobem amb el pastel, i és molt difícil sobreviure
a una bomba així si no ets una parella que s’estima amb bogeria.
El Jordi i jo ho
hem passat molt malament, MOLT! Inclús ens hem plantejat la vida separats, però
per sort, ens hem mantingut ferms i hem passat aquesta etapa…
A dia d’avui i fa
cosa de poques setmanes, per fi ens hem retrobat com a parella…tornem a parlar
de nosaltres, tornem a sopar amb vi, ens tornem a donar la mà de manera
espontània, etc… i ens casem, enamorats i amb dos fills meravellosos que de
moment ens han ajudat a fer-nos més forts.
Visca els núvis!
Escrit brillant Cris!! m'has emocionat molt!!
ResponderEliminarPetons guapos
Una abraçada moooooooolt gran!!!!!
ResponderEliminarVisca!!! Que continueu sent molt i molt feliços!!!
ResponderEliminarEt felicito per l'escrit i la teva sinceritat.
ResponderEliminarNoia, l'has clavat de ple,....em sento totalment identificada i el meu compi, que m'ha enviat l'enllaç, també,...ay, les paraules, com fereixen i com curen,..
ResponderEliminarM'encanten aquestes veritats, que no s'expliquen, però es necessiten saber....moltes gràcies i continueu tan feliços!
ResponderEliminarI tant que si!
ResponderEliminarMolts ànims no dones a les dones. Ho pintes massa cru, potser no cal ser mare.. Tampoc passaria res
ResponderEliminar